La situacio de la dona ACTUALMENT

Cal tenir en compte que la desigualtat per raons de sexe és un problema cultural i actitudinal que té el seu reflex tant en el món laboral i sindical com en el social. En la interrelació d'aspectes d'aquests tres camps cal definir el nostre marc d'actuació. La situació del nostre mercat laboral evidencia problemes molt concrets als quals ens caldrà fer front. En primer lloc el problema de l'atur, que és general, troba el seu màxim exponent en la dona i més encara en la dona jove.
A tall d'exemple, destaquem les xifres d'atur femení, que doblen el masculí, i encara més el de les dones entre els 16 i els 25 anys, que constitueixen el 36% de l'atur català. Si bé és cert que l'any 1999 s'incrementà la contractació en més d'un 18%, fet que pot semblar un bon símptoma, això té la seva cara fosca: la contractació en precari. Més del 90% d'aquests nous contractes són temporals (eventuals, per obra o servei, interinatges, a temps parcial...), mentre que només l'1,30% d'aquests contractes són indefinits.

Es podria dir que encara estem en una societa masclista i queden moltes coses per millorar.

- A Espanya, les dones cobren un 22% menys que els homes. La mitjana de diferència de la Unió Europea és del 27%. La desigualtat de salari es pot donar en llocs d'igual responsabilitat. L'informe de Comissions Obreres també destaca que les dones ocupen els llocs de treball menys qualificats i, per tant, més mal pagats.

- El 98% de contractes temporals recauen sobre dones i són les dones les que realitzen el 80% de treball no remunerat.

- A Europa només treballen el 50% de les dones en edat de fer-ho i a Estats Units aquesta xifra augmenta el 68%. L'atur femení duplica el masculí.

- Els homes dediquen el 27% de les hores dedicades a la cura dels fills i de les persones grans. La dona inverteix el 65%.

- A la Unió Europea les dones només ocupen un 18,6% dels escons.

- Dos de cada tres pobres són dones. Les dones realitzen dos terços de treball mundial i ingressen, tan sols, el 10% de les guanys totals.

- Segons un estudi de la Universitat Politècnica, les alumnes treuen millors notes que els nois, però quan acaben els seus estudis, ells troben treball amb més facilitat. Però la dona també té dificultats per accedir als estudis. El 38% de població femenina és analfabeta.

- El 20% de les dones de tot el món han patit algun tipus de violència. 120 milions de nenes pateixen mutilacions sexuals. 700.000 són víctimes del tràfic sexual.

- El 14% creu que les dones maltractades s'ho mereixen o gaudeixen aquesta situació.

- El 10% dels adolescents creu que l'home és més atractiu si es mostra agressiu.

- Només el 53% dels nois està disposat a compartir el treball de la casa.

La violeencia de gènere

Històricament, la violència de gènere ha estat tan arrelada en la nostra societat, que, a hores d'ara, ens costa identificar-la. Quan finalment ens adonem passa a denominar-se problema social, entès com aquell que el pateix de manera sistemàtica un tipus de col·lectiu. L'existència dels grups feministes han ajudat a assenyalar aquesta nova realitat i, juntament amb altres agents socials: mitjans de comunicació, associacions de defensa dels drets humans, etc, han identificat aquest greu problema.

L'any 1993, l'ONU va reconèixer els drets de les dones com a drets humans i va declarar que la violència contra les dones suposa una violació dels drets humans. L'any 1995, a la Conferència de Beijing de l'ONU, el fenomen de la violència de gènere es va consagrar internacionalment com un problema social.Per tant, els drets humans i la seva necessitat de garantir-los és l'única eina amb la que es compta per tal de lluitar contra la violència de gènere. Si no queda definit que la violència contra les dones és un greu atemptat contra els drets humans no es pot mesurar ni el seu abast ni la seva incidència.

CAP A UNA MAJOR SENSIBILITZACIÓ

La major part de les accions de violència de gènere no han estat considerades delicte fins ara. L'existència d'un ordre social democràtic ha propiciat que s'hagi començat a definir i mesurar la violència i que, alhora, s'hagi creat i modificat molta de la legislació penal.
Les sancions amb què es castiga la violència contra les dones s'uneixen a les mesures que intenten protegir les dones i dissuadir els agressors. Així doncs, el fet que existeixi legislació que protegeix les dones anima aquest col·lectiu a denunciar els episodis de violència davant la justícia. Però, val a dir, com la legislació en aquest tema és encara molt recent, encara hi ha molts casos de maltractaments que no han arribat a mans de la justícia. Això és degut a la manca de costum de veure la violència de parella com un fet públic i susceptible de ser castigat i la dependència econòmica i afectiva de la víctima que fa molt difícil la denúncia.

PROGRAMES I INSTITUCIONS QUE LLUITEN CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Durant els anys 70 del segle XX sorgiren els moviments per a l'alliberament de la dona i és a partir d'aleshores que es van prendre les primeres mesures per a prevenir els maltractaments.
Les xarxes feministes van defensar des del primer moment les dones víctimes de la violència dels homes cremant totes les energies cap a la defensa legal d'aquestes dones, tant per la via civil com per la via penal. També es va veure la necessitat, atès el caire que prenien alguns casos de maltractaments, de crear refugis o cases d'acollida a les dones com a forma d'evitar agressions més greus. Al principi, es van posar en funcionament amb els recursos de què disposaven aquests grups d'ajuda mútua i, més tard, les administracions públiques es van fer càrrec d'aquests centres, essent finançades en forma de subvencions i atenció privada per part d'associacions de dones.
És important el paper que han tingut i tenen aquestes associacions de dones en la nostra societat perquè han portat a terme una tasca de propaganda i conscienciació pública sobre la gravetat de la violència contra les dones, tant pel que fa a l'opinió pública com pel que fa a les administracions públiques. L'aparició dels primers programes i plans de lluita contra la violència de gènere és el resultat del traspàs a les administracions públiques d'aquests serveis que les associacions de dones havien començat a desenvolupar.
Al llarg dels anys, les institucions públiques nacionals i internacionals s'han conscienciat del caràcter social de la violència de gènere i han acceptat la responsabilitat dels casos, s'han anat fent càrrec dels serveis i, avui, són les administracions que ofereixen directament una sèrie de serveis d'informació, assistència, assessorament, protecció a les dones maltractades, així com el finançament i la garantia dels serveis.