Al llarg del temps molts artistes amb les seves cançons han demostrat la realitat de la societat un exemple és "Bebe" que va fer una cançó renant la història d' una dona maltratada.
També en el món del cinema i teatre hi hagut moltes pel·lícules i obres amb aquestes històries.
A continuació deixo la cançó Malo de Bebe:
LETRA DE LA CANCION BEBE - MALO (PAFUERA TELARAñAS)
Apareciste una noche friacon olor a tabaco sucio
y a ginebrael miedo ya me recorría mientras cruzaba los deditos tras la puerta
Tu carita de niño guapo se l'ha ido comiendo el tiempo por tus venas
y tu inseguridad machista se refleja cada día en mis lagrimitas
Una vez más, no por favor que estoy cansáy no puedo con el corazón
Una vez más, no mi amor por favor,no grites que los niños duermen
Una vez más, no por favor que estoy cansáy no puedo con el corazón
Una vez más, no mi amor por favor,no grites que los niños duermen.
Voy a volverme como el fuegovoy a quemar tus puños de acero
y del morao de mis mejillas sacar valorpara cobrarme las heridas.
Malo, malo, malo eres no se daña a quien se quiere,
tonto, tonto, tonto eresno te pienses mejor que las mujeres
Malo, malo, malo eresno se daña a quien se quiere, notonto, tonto, tonto eres
no te pienses mejor que las mujeres
El dia es gris cuando tu éstasy el sol vuelve a salir cuando te vas
y la penita de mi corazón yo me la tengo que tragar con el fogón
mi carita de niña linda se ha ido envejeciendo en el silencio
cada vez que me dices putase hace tu cerebro más pequeño
Una vez más, no por favor que estoy cansáy no puedo con el corazón
Una vez más, no mi amor por favor,no grites que los niños duermen
Una vez más, no por favor que estoy cansáy no puedo con el corazón
Una vez más, no mi amor por favor,no grites que los niños duermen.
Voy a volverme como el fuegovoy a quemar tus puños de acero...
http://www.youtube.com/watch?v=G9q_ao91Now
dimecres, 11 de març del 2009
divendres, 6 de març del 2009
UN REPTE: reconèixer el futbol femení
La societat ha retardat i perjudicada per la incursió de la dona, amb la creació d'una sèrie de pensaments i creences, la majoria de les vegades equivocades, que han donat una imatge d'aptituds i actituds de la dona respecte a la pràctica que no corresponen amb la realitat.
Gràcies als canvis de valors dins de la societat, actualment aquests estereotips han anat perdent vigència, i la dona esportista no té tants impediments ambientals.Tant l'educació com els mitjans de comunicació han ajudat a reforçar la creença que mantenen a la dona allunyada de la pràctica esportiva. Al contrari del que molta gent pensa, les diferències fisiològiques entre la dones i els homes no són tan significatius com per mantenir-la allunyada de l'activitat física; sempre que els entrenaments s'adaptin a les seves característiques específiques, les dones poden practicar els mateixos esports que els homes. El desenvolupament de la pràctica de l'activitat física i esportiva, hauria d'anar encaminada més cap a un estil de vida que a una pràctica ocasional o esporàdica.
Tots sabem que la dona disposa d'un menor temps de lleure que l'home, ja que, encara que els dos treballin anés de casa, en acabar la jornada la dona s'ha de dedicar a les tasques domèstiques, mentre un gran nombre d'homes gaudeix del seu temps lliure de lleure en aquells moments. L'esport femení actualment està encaminat cap a l'esport salut i recreació, on la dona pot expandir-se i evadir-se de les seves tasques quotidianes. L'esport d'alt rendiment és reservat per a una petita minoria de dones que han sobreviscut a les dificultats de la seva pràctica, tant socials com esportives. Crec que l'esport femení no ha de buscar una igualtat total, sinó que ha de promoure una igualtat d'oportunitats.Per continuar amb aquesta major participació femenina, és necessari que es comenci des de la base, és a dir, que la promoció de l'esport de base per part dels organismes competents augmenti i que es fomenti una coeducació, tant en activitats extraescolars com en la pròpia impartició d'Educació Física a les escoles i instituts.
A Espanya, el futbol femení va començar a divulgar-se a començaments dels anys seixanta, però va ser en la temporada 1980-81 quan la Reial Federació Espanyola de Futbol va assumir el mateix i va organitzar oficialment els primers campionats nacionals. En contra del que pot ocórrer en altres països europeus, el futbol femení a Espanya és totalment aficionat. Fins i tot les jugadores han de pagar uns drets als clubs per afrontar les despeses de lloguer d'instal·lacions, material esportiu, etc. Alguna de les nostres futbolistes ja coneixen el qu es jugar fora d'Espanya.
Gràcies als canvis de valors dins de la societat, actualment aquests estereotips han anat perdent vigència, i la dona esportista no té tants impediments ambientals.Tant l'educació com els mitjans de comunicació han ajudat a reforçar la creença que mantenen a la dona allunyada de la pràctica esportiva. Al contrari del que molta gent pensa, les diferències fisiològiques entre la dones i els homes no són tan significatius com per mantenir-la allunyada de l'activitat física; sempre que els entrenaments s'adaptin a les seves característiques específiques, les dones poden practicar els mateixos esports que els homes. El desenvolupament de la pràctica de l'activitat física i esportiva, hauria d'anar encaminada més cap a un estil de vida que a una pràctica ocasional o esporàdica.
Tots sabem que la dona disposa d'un menor temps de lleure que l'home, ja que, encara que els dos treballin anés de casa, en acabar la jornada la dona s'ha de dedicar a les tasques domèstiques, mentre un gran nombre d'homes gaudeix del seu temps lliure de lleure en aquells moments. L'esport femení actualment està encaminat cap a l'esport salut i recreació, on la dona pot expandir-se i evadir-se de les seves tasques quotidianes. L'esport d'alt rendiment és reservat per a una petita minoria de dones que han sobreviscut a les dificultats de la seva pràctica, tant socials com esportives. Crec que l'esport femení no ha de buscar una igualtat total, sinó que ha de promoure una igualtat d'oportunitats.Per continuar amb aquesta major participació femenina, és necessari que es comenci des de la base, és a dir, que la promoció de l'esport de base per part dels organismes competents augmenti i que es fomenti una coeducació, tant en activitats extraescolars com en la pròpia impartició d'Educació Física a les escoles i instituts.
A Espanya, el futbol femení va començar a divulgar-se a començaments dels anys seixanta, però va ser en la temporada 1980-81 quan la Reial Federació Espanyola de Futbol va assumir el mateix i va organitzar oficialment els primers campionats nacionals. En contra del que pot ocórrer en altres països europeus, el futbol femení a Espanya és totalment aficionat. Fins i tot les jugadores han de pagar uns drets als clubs per afrontar les despeses de lloguer d'instal·lacions, material esportiu, etc. Alguna de les nostres futbolistes ja coneixen el qu es jugar fora d'Espanya.
dilluns, 2 de març del 2009
NOMÉS UN 25% DE DONES EN LES CAMBRES LEGISLATIVES DEL MÓN
Segons es conclou en ?Qui respon a les dones? Gènere i rendició de comptes?, l'últim informe del Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a la Dona (UNIFEM) presentat en la seu del Ministeri d'Igualtat, tan sols hi ha un terme mitjà mundial d'una dona per cada quatre homes representada en les càmeres legislativa. Aquest informe revela que es requereixen ?millors? sistemes de rendició de comptes i un ?major? compromís de la Comunitat Internacional per a assolir la plena igualtat de gènere en els països desenvolupats i subdesenvolupats.
En l'acte de presentació, al que va assistir la ministra d'Igualtat Bibiana Aído, es va destacar que "el 60 per cent de les persones amb treballs no remunerats són dones" i que el salari d'elles és "un 17 per cent inferior al dels homes". En aquest sentit, la ministra va assenyalar la "importància" d'informes com aquest per a "moure a la societat a la reflexió" i va apuntar que a pesar de les dades esglaiadores "hi ha motius per a l'esperança", doncs "el nombre de dones en política i la seva posició estratègica en el poder ha augmentat des de 1995, fins a arribar a un 18,4 per cent a nivell global", va explicar.
No obstant això, "encara hi ha massa països en els quals es nega a les dones el reconeixement dels drets més bàsics i massa en els quals travessen situacions degradants", va declarar la ministra. En aquesta línia, l'informe indica que a Àsia Meridional la meitat de les casades no tenen veu en les decisions relatives a cura de la seva salut i que l'Àfrica Subsahariana posseïxen un 300 per cent més de possibilitats de contreure VIH que els homes.
"LA POBRESA TÉ NOM DE DONA "
Per altra banda, la secretària d'Estat de Cooperació Internacional, Soraya Rodríguez, va subratllar la necessitat de seguir treballant en el "emponderamiento del gènere" en els països en vies de desenvolupament.
"La pobresa té nom de dona , ella sofreix molta més vulnerabilitat i marginalitat que l'home en aquests països", va afirmar Rodríguez, qui va afegir que la precarietat laboral femenina, la falta d'accés als serveis públics i la discriminació en els càrrecs de poder "són alguns dels exemples que demostren la díficil situació que travessen". En aquest sentit, la directora executiva de Unifem, Inés Alberdi, va destacar la "eficàcia" dels ?Pressupostos Participatius de Gènere? que promou el fons de l'ONU en més de 40 països per a "vigilar l'orientació dels fluxos d'ajuda al desenvolupament". "És vital assegurar que els recursos pressupostaris es dirigeixen a arribar a els objectius de paritat establerts, ja que es requereix una major presència de la dona en els càrrecs públics", va assenyalar.
"Espanya és l'únic país de la Comunitat Internacional que ha creat un fons especial de les Nacions Unides en cooperació", va remarcar Rodríguez. Així, la secretària d'Estat va assegurar que la política de desenvolupament que es porta a terme en el nostre país manté una aposta "ferma" en la promoció de la dona i va recordar que en els últims quatre anys Unifem ha incrementat en un 1.107 per cent el seu pressupost en polítiques de gènere. "Entre 2004 i 2008 hem passat de destinar a aquesta matèria de 14 milions d'euros a 155", va explicar.
No obstant això, a pesar dels "desequilibris" que mostra l'informe, s'adverteixen avanços "importants" en la consolidació del paper de la dona en el món. Així, de l'estudi es desprèn que nou de cada deu nenes estan matriculades en l'escola primària, que dels 22 països que van arribar al 30 per cent de dones en els seus parlaments, la meitat està en regions en desenvolupament o que l'assistència focalitzada a qüestions de gènere s'ha triplicat en els últims anys.
Finalment, la ministra va destacar la contribució de l'Executiu de Sabater en la "dignificación" del gènere femení amb la promulgació de lleis com la Integral de Violència de Gènere o la d'Igualtat de Gènere i que, segons va apuntar "demostren la total implantació de la igualtat en la política espanyola". "No obstant això, és necessari seguir endavant en la lluita de la dona i no caure en el conformisme davant el positiu de les dades", va concloure.
En l'acte de presentació, al que va assistir la ministra d'Igualtat Bibiana Aído, es va destacar que "el 60 per cent de les persones amb treballs no remunerats són dones" i que el salari d'elles és "un 17 per cent inferior al dels homes". En aquest sentit, la ministra va assenyalar la "importància" d'informes com aquest per a "moure a la societat a la reflexió" i va apuntar que a pesar de les dades esglaiadores "hi ha motius per a l'esperança", doncs "el nombre de dones en política i la seva posició estratègica en el poder ha augmentat des de 1995, fins a arribar a un 18,4 per cent a nivell global", va explicar.
No obstant això, "encara hi ha massa països en els quals es nega a les dones el reconeixement dels drets més bàsics i massa en els quals travessen situacions degradants", va declarar la ministra. En aquesta línia, l'informe indica que a Àsia Meridional la meitat de les casades no tenen veu en les decisions relatives a cura de la seva salut i que l'Àfrica Subsahariana posseïxen un 300 per cent més de possibilitats de contreure VIH que els homes.
"LA POBRESA TÉ NOM DE DONA "
Per altra banda, la secretària d'Estat de Cooperació Internacional, Soraya Rodríguez, va subratllar la necessitat de seguir treballant en el "emponderamiento del gènere" en els països en vies de desenvolupament.
"La pobresa té nom de dona , ella sofreix molta més vulnerabilitat i marginalitat que l'home en aquests països", va afirmar Rodríguez, qui va afegir que la precarietat laboral femenina, la falta d'accés als serveis públics i la discriminació en els càrrecs de poder "són alguns dels exemples que demostren la díficil situació que travessen". En aquest sentit, la directora executiva de Unifem, Inés Alberdi, va destacar la "eficàcia" dels ?Pressupostos Participatius de Gènere? que promou el fons de l'ONU en més de 40 països per a "vigilar l'orientació dels fluxos d'ajuda al desenvolupament". "És vital assegurar que els recursos pressupostaris es dirigeixen a arribar a els objectius de paritat establerts, ja que es requereix una major presència de la dona en els càrrecs públics", va assenyalar.
"Espanya és l'únic país de la Comunitat Internacional que ha creat un fons especial de les Nacions Unides en cooperació", va remarcar Rodríguez. Així, la secretària d'Estat va assegurar que la política de desenvolupament que es porta a terme en el nostre país manté una aposta "ferma" en la promoció de la dona i va recordar que en els últims quatre anys Unifem ha incrementat en un 1.107 per cent el seu pressupost en polítiques de gènere. "Entre 2004 i 2008 hem passat de destinar a aquesta matèria de 14 milions d'euros a 155", va explicar.
No obstant això, a pesar dels "desequilibris" que mostra l'informe, s'adverteixen avanços "importants" en la consolidació del paper de la dona en el món. Així, de l'estudi es desprèn que nou de cada deu nenes estan matriculades en l'escola primària, que dels 22 països que van arribar al 30 per cent de dones en els seus parlaments, la meitat està en regions en desenvolupament o que l'assistència focalitzada a qüestions de gènere s'ha triplicat en els últims anys.
Finalment, la ministra va destacar la contribució de l'Executiu de Sabater en la "dignificación" del gènere femení amb la promulgació de lleis com la Integral de Violència de Gènere o la d'Igualtat de Gènere i que, segons va apuntar "demostren la total implantació de la igualtat en la política espanyola". "No obstant això, és necessari seguir endavant en la lluita de la dona i no caure en el conformisme davant el positiu de les dades", va concloure.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
