La violeencia de gènere

Històricament, la violència de gènere ha estat tan arrelada en la nostra societat, que, a hores d'ara, ens costa identificar-la. Quan finalment ens adonem passa a denominar-se problema social, entès com aquell que el pateix de manera sistemàtica un tipus de col·lectiu. L'existència dels grups feministes han ajudat a assenyalar aquesta nova realitat i, juntament amb altres agents socials: mitjans de comunicació, associacions de defensa dels drets humans, etc, han identificat aquest greu problema.

L'any 1993, l'ONU va reconèixer els drets de les dones com a drets humans i va declarar que la violència contra les dones suposa una violació dels drets humans. L'any 1995, a la Conferència de Beijing de l'ONU, el fenomen de la violència de gènere es va consagrar internacionalment com un problema social.Per tant, els drets humans i la seva necessitat de garantir-los és l'única eina amb la que es compta per tal de lluitar contra la violència de gènere. Si no queda definit que la violència contra les dones és un greu atemptat contra els drets humans no es pot mesurar ni el seu abast ni la seva incidència.

CAP A UNA MAJOR SENSIBILITZACIÓ

La major part de les accions de violència de gènere no han estat considerades delicte fins ara. L'existència d'un ordre social democràtic ha propiciat que s'hagi començat a definir i mesurar la violència i que, alhora, s'hagi creat i modificat molta de la legislació penal.
Les sancions amb què es castiga la violència contra les dones s'uneixen a les mesures que intenten protegir les dones i dissuadir els agressors. Així doncs, el fet que existeixi legislació que protegeix les dones anima aquest col·lectiu a denunciar els episodis de violència davant la justícia. Però, val a dir, com la legislació en aquest tema és encara molt recent, encara hi ha molts casos de maltractaments que no han arribat a mans de la justícia. Això és degut a la manca de costum de veure la violència de parella com un fet públic i susceptible de ser castigat i la dependència econòmica i afectiva de la víctima que fa molt difícil la denúncia.

PROGRAMES I INSTITUCIONS QUE LLUITEN CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Durant els anys 70 del segle XX sorgiren els moviments per a l'alliberament de la dona i és a partir d'aleshores que es van prendre les primeres mesures per a prevenir els maltractaments.
Les xarxes feministes van defensar des del primer moment les dones víctimes de la violència dels homes cremant totes les energies cap a la defensa legal d'aquestes dones, tant per la via civil com per la via penal. També es va veure la necessitat, atès el caire que prenien alguns casos de maltractaments, de crear refugis o cases d'acollida a les dones com a forma d'evitar agressions més greus. Al principi, es van posar en funcionament amb els recursos de què disposaven aquests grups d'ajuda mútua i, més tard, les administracions públiques es van fer càrrec d'aquests centres, essent finançades en forma de subvencions i atenció privada per part d'associacions de dones.
És important el paper que han tingut i tenen aquestes associacions de dones en la nostra societat perquè han portat a terme una tasca de propaganda i conscienciació pública sobre la gravetat de la violència contra les dones, tant pel que fa a l'opinió pública com pel que fa a les administracions públiques. L'aparició dels primers programes i plans de lluita contra la violència de gènere és el resultat del traspàs a les administracions públiques d'aquests serveis que les associacions de dones havien començat a desenvolupar.
Al llarg dels anys, les institucions públiques nacionals i internacionals s'han conscienciat del caràcter social de la violència de gènere i han acceptat la responsabilitat dels casos, s'han anat fent càrrec dels serveis i, avui, són les administracions que ofereixen directament una sèrie de serveis d'informació, assistència, assessorament, protecció a les dones maltractades, així com el finançament i la garantia dels serveis.