UN REPTE: reconèixer el futbol femení

La societat ha retardat i perjudicada per la incursió de la dona, amb la creació d'una sèrie de pensaments i creences, la majoria de les vegades equivocades, que han donat una imatge d'aptituds i actituds de la dona respecte a la pràctica que no corresponen amb la realitat.
Gràcies als canvis de valors dins de la societat, actualment aquests estereotips han anat perdent vigència, i la dona esportista no té tants impediments ambientals.Tant l'educació com els mitjans de comunicació han ajudat a reforçar la creença que mantenen a la dona allunyada de la pràctica esportiva. Al contrari del que molta gent pensa, les diferències fisiològiques entre la dones i els homes no són tan significatius com per mantenir-la allunyada de l'activitat física; sempre que els entrenaments s'adaptin a les seves característiques específiques, les dones poden practicar els mateixos esports que els homes. El desenvolupament de la pràctica de l'activitat física i esportiva, hauria d'anar encaminada més cap a un estil de vida que a una pràctica ocasional o esporàdica.


Tots sabem que la dona disposa d'un menor temps de lleure que l'home, ja que, encara que els dos treballin anés de casa, en acabar la jornada la dona s'ha de dedicar a les tasques domèstiques, mentre un gran nombre d'homes gaudeix del seu temps lliure de lleure en aquells moments. L'esport femení actualment està encaminat cap a l'esport salut i recreació, on la dona pot expandir-se i evadir-se de les seves tasques quotidianes. L'esport d'alt rendiment és reservat per a una petita minoria de dones que han sobreviscut a les dificultats de la seva pràctica, tant socials com esportives. Crec que l'esport femení no ha de buscar una igualtat total, sinó que ha de promoure una igualtat d'oportunitats.Per continuar amb aquesta major participació femenina, és necessari que es comenci des de la base, és a dir, que la promoció de l'esport de base per part dels organismes competents augmenti i que es fomenti una coeducació, tant en activitats extraescolars com en la pròpia impartició d'Educació Física a les escoles i instituts.



A Espanya, el futbol femení va començar a divulgar-se a començaments dels anys seixanta, però va ser en la temporada 1980-81 quan la Reial Federació Espanyola de Futbol va assumir el mateix i va organitzar oficialment els primers campionats nacionals. En contra del que pot ocórrer en altres països europeus, el futbol femení a Espanya és totalment aficionat. Fins i tot les jugadores han de pagar uns drets als clubs per afrontar les despeses de lloguer d'instal·lacions, material esportiu, etc. Alguna de les nostres futbolistes ja coneixen el qu es jugar fora d'Espanya.